Será por la música?

Quan em pregunten quina és la meva pel.lícula preferida, no ho dubto ni un segon: Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain.

No recordo quantes vegades l'hauré mirat, però ja deuen ser més de 20...(sobretot perque quan tinc aquells diesdolents l'Aleix m'obliga a mirar-la) No sé qué té, però m'anima! No, l'Aleix no....la Peli!

De vegades penso que m'agrada perque envejo el caracter de la protagonista, d'altres perque m'agradaria viure la vida com un joc, d'altres perque crec que falta gent així al món....

Recordo el meu primer viatge amb l'Aleix: a París. Veiem tot de cartells anunciant la Película, no l'havíem vist encara, suposo perque aquí la deurien estar traduïn ( retrassats!) però ja ens cridava molt l'atenció. Sense saber-ho, varem formar-ne part, al menys això creiem.Vem estar corrent amunt i avall pel Sacré Coeur, a l'estació d'Abesses....

No sé per quin motiu en concret, però aquesta película em genera un estat d'ànim increíble: al principi ploro, a la meitat ric, i al final torno a plorar ( serà perque s'ha acabat?)....